user_mobilelogo
Dimecres, 27 Desembre 2006 00:00

Jugador de l’any 2006: Lluís Parals i Mercé

El jugador de l’any merescudament és pel millor jugador d’escacs de la vila de Torroella, en Lluís Parals i Mercé, gran ànima del club, sots-president i co-fundador del renascut Club d’Escacs Montgrí.

A més a més, en Lluís Parals ha aconseguit fer la primera norma per a mestre català, cosa que no ha aconseguit mai cap jugador de Torroella de Montgrí, ni amb els colors del club. Certament és un somni fet públic que el torroellenc vol ser mestre català, i per això li cal fer dues normes més com l’aconseguida a Sant Gregori. Difícil objectiu, però si lloable. Tots tenim o posem una meta a arribar, un objectiu a prendre, i el d’en Lluís és clar que ser el primer mestre català de Torroella el deixaria satisfet per molt de temps.

A la fotografia el veiem somrient amb la seva filla en braços alçant la copa com a primer classificat del tram d’ELO 2100-2199.

Diumenge, 24 Desembre 2006 00:00

Entrevistem a: Joan Alenyà

Ens trobem davant d’en Joan Alenyà, un antic combatent dels escacs i ja retirat. En Ramon Blanco i jo ens ho hem passat molt bé fent-li una sèrie de preguntes del seu passat com a jugador d’escacs i del passat dels escacs a la Vila de Torroella i comarca, i recordant velles anècdotes. Però també li expliquem que el joc dels escacs ha canviat força de quan ell hi jugava: els rellotges digitals, els ordinadors, internet, ... han fet canviar força l’escaquista. Ara en Joan es dedica més al joc de la botifarra amb els seus amics a Can Pitu Bou. Els escacs només se’ls mira de lluny. Però no ens ha de sorprendre encara que de tant en quan ens comenti si una partida està guanyada o no. Sempre està disposat a la discussió, a la discussió assenyada, enraonant els motius, escoltant si un li contradiu, i acabar dient ... “sí, és clar!”.

Quan i amb qui va començar a jugar escacs?

Vaig aprendre a jugar a escacs quan tenia uns 8 o 9 anys al casal d’estiu de Torroella. Llavors érem una colla d’amics que ens va donar per passar l’estiu fent partides d’escacs, com podíem haver fet una altra activitat. Més endavant, i ja de més gran, em trobava al bar Can Sidro de la plaça amb en Salamià, en Puiggrós i en Francisco Batlle, en Vidal, i d’altres. Eren trobades de cafè, i per tant jugàvem partides de cafè. I ja en els anys setanta, quan existeix el club, combinava la meva feina de les vaques amb els escacs de forma puntual, ja que les vaques no entenen de diumenges ni festius, és clar!

Quines persones hi havia als inicis del Club? I quins clubs?

Estem parlant de l’any 1972, any en què es va parlar molt dels escacs gràcies al matx Spasky – Fischer. Llavors hi havia en Francesc Burgues, en Miquel Camós, en Puiggrós, en Dani Sabrià, en Martí Alaball, en Francisco Batlle, en Martí Coll, jo, ... I de clubs, aviam ... el Girona, Llagostera, Palafrugell, La Cellera, Sant Feliu, Banyoles, l’Escala i el campió Figueres. L’any següent, el campió és el Banyoles. Nosaltres en salvem la categoria pels pèls.

Anem a les anècdotes: explica’ns la teva partida amb en Velasco del Palafrugell.

Si, és clar, has de fer un favor als pobres i no pas als rics. El Palafrugell ho tenia tot ben encarat per pujar de categoria i només depenia d’ells. I nosaltres el Montgrí no ens venia de res. Per tant, ens havíem de deixar guanyar ... . Jo mai havia guanyat a Palafrugell i aquell dia ho vaig fer (amb la defensa italiana), i el Montgrí també ho va fer, i el Palafrugell no va pujar.

Perquè jugaves partides complicades amb en Miquel Camós si així no el guanyaves mai?

És veritat. No he guanyat mai a en Miquel. Feia sempre la defensa Pirc, complicant les partides. Un cop vaig estar a punt de fer taules. De fet ell em va proposar taules perquè la tenia perduda. I evidentment jo la volia guanyar. O es guanya o es perd. I s’havia de guanyar. Però aquella partida també la vaig perdre.

Acceptes sempre el primer peó que sacrifiquen?

Sempre accepto els gàmbits, però s’han d’estudiar. A vegades no s’ha de fer, això d’acceptar el peó que et donen, perquè hi ha cops convé que faci nosa. Empipa molt voler donar un peó i no poder-te’l treure de sobre.

La partida que li sap més greu en perdre? Perquè no et conformes amb les taules ...

La que em va saber més greu va ser una que vaig fer a Tordera. És allò que estàs pensant en unes determinades jugades (les dolentes) i no veus altres jugades (les bones). Veure fantasmes on no n’hi ha. Sempre s’han d’acceptar les taules ... però depèn. Tinc l’anècdota d’una partida que tenia un cavall per frenar tres peons. Teòricament eren taules perquè el cavall atrapa els tres peons. Però jo la vaig perdre.

Què en pensa dels escacs?

És el millor joc del món, però és per a la joventut. S’arriba a una edat que només hi som per tirar peces. Dir també que no et deixa dormir, sobretot si perds una partida. Els escacs et fa rumiar molt i sempre et fa pensar perquè has perdut una partida. Tens enrabiada amb les partides perdudes, però és un goig quan es guanya.

 

Carles Vilà

Restaurant Pitu Bou, Torroella de Montgrí

24 de desembre del 2006

Dissabte 16 de desembre de 2006, 5:45 a.m. toca el despertador...Toca el despertador!

És el dia de baixar a Barcelona, per jugar en el campionat d’escacs actius organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. És el “VI Memorial García Ilundain Escacs de Base” i la Laura jugarà a la categoria sub-8. La primera ronda és a dos quarts de deu i cal matinar per ser-hi a l’hora. Afortunadament en Jordi Vidal, del club d’escacs Santa Eugènia ha organitzat un autocar cap a Barcelona i molt amablement ens han permès apuntar-nos a l’expedició (així podem anar en colla i ens estalviem el sempre pesat i car procés d’entrar a Barcelona i deixar el cotxe en algun lloc tot el dia).

Arribem sense cap problema a les Cotxeres de Sants uns 20 minuts abans de l’hora d’inici, amb temps suficient de fer una queixalada, visitar en Roca i buscar el tauler (en total eren prop de 300 nois i noies). L’ambient a les Cotxeres de Sants era fantàstic.

A les 9:30 comença  puntualment la primera ronda i el contrincant de la Laura encara no havia arribat. La Laura juga amb blanques, 1.e4 , pitja el rellotge i a esperar... esperar... esperar... Passen 20 minuts i el contrincant no ha arribat; caiguda de bandera i punt per la Laura...i morros per no haver pogut jugar.

Ara toca esperar una mica... una mica massa perquè l’organització ha permès apuntar-se gent durant la primera ronda i ara els aparellaments de la segona són més complicats. La Laura comença a queixar-se de maldecap i sembla que li puja una mica de febre (aquests maleïts canvis de temps!). Mentre es juga la segona ronda, surto a buscar una farmàcia per aconseguir una ampolla de Dalsy (òbviament no estava previst que fes falta i no em portàvem). Trobo la farmàcia i davant meu hi ha una consumidora compulsiva de medicaments: 10 minuts llargs per aconseguir el xarop. Segona parada en un caixer automàtic: 10 minuts més esperant que la persona del davant acabés tot un reguitzell de posa i treu llibretes i Euros i... pràcticament mitja horeta després torno a ser a les Cotxeres de Sants, on trobo la Laura desesperada i encara amb més mal de cap: el segon contrincant tampoc s’havia presentat! Resulta que l’havien aparellat amb el nen que tenia un bye a la primera ronda i aquest no havia vingut a jugar...

En fi... calculem la dosi de Dalsy per la Laura, se’l pren i tornem-hi que no ha estat res. Aquesta vegada els aparellaments per la tercera ronda van com una seda i ben aviat ja comença aquesta (i així va ser en tota la resta de rondes). La tercera partida la guanya i la quarta la perd. Amb 3 punts de 4 anem cap a dinar amb tota la gent del Santa Eugènia i a dos quarts de quatre comença la cinquena ronda (precedida d’un sorteig d’una dotzena de llibres d’escacs; sorteig en el que la Laura va actuar de mà innocent). La cinquena partida la guanya, però el mal de cap i la febre tornen a aparèixer i la resta de partides de la tarda les perd. Resultat final: 4 punts de 8 i primera classificada femenina.

El ritme de les rondes va ser molt bo i s’arriba al lliurament de premis abans d’hora. Es reparteixen les més de 50 copes que hi havia (per cada categoria 3 per equips, 3 per la classificació absoluta i 3 per la femenina) i cap a quarts de nou pugem a l’autocar cap a Girona... amb moltes ganes de repetir l’experiència.

I ja per acabar voldria agrair sincerament a la gent del club d’escacs Santa Eugènia per haver-nos acollit... realment són un gran grup!

 

Jordi Regincós

Dissabte, 25 Novembre 2006 00:00

XXVIII Campionat Social

 

Un any més el tradicional campionat social d’escacs de Torroella de Montgrí s’ha celebrat amb una més que bona participació. Han estat quatre divendres, 3, 10, 17 i 24 de novembre, al bar-restaurant Pitu Bou, on els jugadors i aficionats d’escacs de la vila s’han tornat a retrobar. Enguany s’ha canviat el format per fer-lo més ràpid i buscant que tothom hi trobi un al·licient a la participació. S’ha jugat finalment set rondes de partides semi-ràpides de vint minuts a finish per jugador.

 

El campionat va ser renyit per la primera plaça entre en Gabi Pérez i en Carles Vilà fins al darrer segon de la darrera partida, ja que l’ordinador variava la classificació segons el desempat de Bulchoz. Finalment per un ajustadíssim desempat, en Gabi queda campió. Una partida de cinc minuts entre els dos, va acabar certificant la classificació final, encara que en Carles tenia una millor posició perd per temps.

Amb la presència del Sr. alcalde Carles Negre, el divendres 24 de novembre, vigília de la Fira de Torroella, s’ha fet l’acta de lliurament dels trofeus als quatre primers classificats, i a més s’ha repartit una medalla a tots els participants.

Diumenge, 01 Octubre 2006 00:00

La fi del regnat de Gary Kasparov

Retirada definitiva del nº1 del món dels escacs (*)

Jo sóc un amant de la bellesa, que l’escacs es troba molt a prop a l’art i produeix una especial satisfacció estètica als jugadors. M’encanta el joc bell i inspirat que doni als aficionats als escacs una satisfacció realment estètica" (Garry Kasparov)

Garry Kasparov, nascut al 13 d’abril del 1963 a Bakú, capital d’aleshores República Soviética de Azerbaidjan, el 10 de març del 2005 anuncia la seva reirada després de guanyar el campionat de Linares per novena vegada.

>Kasparov va guanyar el Campionat Juvenil de la URSS als 13 anys. Als 17 anys, es va qualificar com a Gran Maestre Internacional i dos anys més tard es va convertir en el segon millor jugador del món. Als 21, Kasparov es va enfrontar al llegendari jugador soviètic Anatoly Karpov pel seu primer títol Mundial. Ambdós jugadors jugaren brillantment però després de 6 mesos i 48 jocs, l’enfrontament va acabar sense definició. El president de la Federació Internacional d’Escacs, Florencio Campomanes, va cancel·lar el match sense coronar a cap jugador. L’encontre es va re-empendre l’any següent, i Kasparov va vèncer a Karpov per guanyar així el seu primer Campionat Mundial de la FIDE.

Entre els anys 1984 i 1990, Kasparov es va enfrontar a Karpov cinc vegades pel campionat mundial. Després del primer torneig suspès que va permetre a Karpov retenir el títol, Kasparov el va vèncer 4 vegades seguides: a Moscou 1985 (13-11), Sant Petersburg Londres 1986 (12.5/11.5), Sevilla 1987 (12-12) y Nova York/Lion 1990 (12.5-11.5). Garry Kasparov va defensar el seu títol de forma exitosa contra del jugador anglès Nigel Short al 1993 i de nou al 1995 en derrotar al jove estel·lar i talentós de la Índia Viswanathen Anand.

El 17 de febrer del 1996, a Philadelphia, Kasparov va derrotar a la supercomputadora Deep Blue de la IBM en el sisè i final joc d’una batalla d’intel·ligències que fou considerada la prova més gran entre un home i una màquina. La raça humana havia guanyat per un marcador de 4-2. Kasparov havia demostrat un control d’estratègia molt més enllà de les aplastants tàctiques de força bruta de la màquina. Deep Blue podia calcular 100 milions de posicions per segon, però li faltava la sensibilitat necessària per apoderar-se de la subtilesa del joc posicional, segell de la vertadera maestria. El 11 de maig de 1997, en una escena diferent, una nova i millorada Deep Blue va derrotar a Kasparov en la revenja por un marcador final de 3.5 - 2.5.

Kasparov va ser desproveït del títol mundial oficial per la FIDE al 1993 en negar-se ell i el seu rival Nigel Short a jugar sota els auspicis de la federació internacional. Kasparov i Short varen jugar pel títol de l’Associació d’Escaquistes Professionals (PCA) amb el triomf del rus per 12.5 a 7.5 punts. A partir de llavors i fins l’actualitat coexisteixen dos campions mundials: el de la FIDE i el "profesional" o "clàssic". Kasparov també va perdre aquesta última corona al ser derrotat pel rus Vladimir Kranmik en un match celebrat al 2000 a Londres. Però Kasparov, malgrat que ja no ostenta cap títol mundial va seguir essent l’escaquista millor classificat segons el sistema ELO i va ser generalment reconegut com el jugador més fort de l’actualitat fins a la seva jubilació anticipada al 2005.

Actualment es troba a la primera línia de la política russa, essent el líder del Front Civil Unit, partit en què concorrerà en les eleccions generals del l’any 2008 per a assolir la presidència del Kremlin. Tota una altra història aquesta pel carismàtic escaquista ...

Els diumenges 7, 14 i 21 de maig, a doble ronda diària, s’ha celebrat el II Torneig Juvenil d’Escacs “Montgrí – Illes Medes” al magnífic emplaçament de l’Hotel Santa Anna de la població empordanesa de l’Estartit, organitzat pel Club d’Escacs Montgrí. L’alta participació amb cinquanta jugadors inscrits de diferent edat de vuit diferents clubs d’escacs, el bon ambient entre els jugadors i pares acompanyants, una millor organització, i un excel·lent i immillorable local de joc, fa no tant sols que es consolidi aquest torneig sinó que pugui anar augmentant de nivell entre les joves promeses any rera any.

Amb sorpresa final, l’Àlex Vidal del Club d’Escacs Santa Eugènia, amb només onze anys, guanya al campionat a la darrera ronda al vencedor de l’any passat i màxim favorit del torneig, l’Emili Colls, del Club d’Escacs Figueres. Una petita errada de càlcul d’un complicat final l'alfil i peons, li ha costat a l’Emili el campionat del torneig, quedant finalment en tercera posició. Amb tot, l’Emili accepta amb esportivitat la derrota i reconeix la magnífica temporada que està duent el jove Àlex. El subcampionat se l’endú l’Oriol Sànchez del Club d’Escacs Sant Sadurní, demostrant que la distància al lloc d’origen no és motiu per no fer un molt bon campionat.

El premi al millor jugador local se l’endú l’Arnau Llos, del Club d’Escacs Montgrí, fent un magnífic campionat en quedar cinquè absolut. La millor femenina recau a la Neus Gibert, del Club d’Escacs San Sadurní. També es reparteixen copes al dos millors per a sub-14, sub-12, sub-10 i sub-8, on hi hauríem de destacar entre els premiats i premiades, a la sorpressiva Júlia Muratet, del Club d’Escacs Banyoles, que va arribar a posar entre les cordes al campió final del torneig, sense oblidar a dues altres joves promeses i pel progrés que estant duent com són la Cristina Vidal i la Laura Regincós, del Santa Eugènia i del C.E.Montgrí respectivament..

Entre els participants, destacar la participació de tres jugadors del Club d’Escacs de Sant Sadurní d’Anoia, però també la màxima complicitat de les escoles d’escacs dels clubs de Figueres i Santa Eugènia de Girona per aportar el més gran nombre de jugadors. També destacar l’entusiasta participació de les noies, en ser 10 dels 50 del total, i pels magnífics resultats d’elles en què totes llevat d’una obtenen com a mínim tres punts dels sis possibles. També notar la magnífica esportivitat dels participants, on més que un renyit i disputat campionat, ha estat una festa dels escacs juvenils, per la magnífica conducte de tots els participants i per les moltes ganes que hi han posat davant del tauler de joc com per la manifesta diversió de tots ells en jugar els escacs. Al final del torneig, se’ls ha obsequiat a tothom amb una samarreta commemorativa del campionat, gentilesa de l’Ajuntament de Torroella.

Tot s’ha de dir, que la direcció de l’Hotel Santa Anna hi ha posat al màxim l’interès i les seves energies per tal que s’esdevingués un magnífic campionat, amb la màxima comoditat tant pels nens i nenes, oferint-los una piscina on banyar-se, com pels pares i acompanyants, en tenir tots els serveis de l’Hotel a disposició, i també per la preocupació constant per la bona marxa i organització del torneig. En definitiva, i sens dubte, l’any vinent repetirem l’experiència.

Dimecres, 12 abril 2006 00:00

Final nacional campionat escolar 2006

... I acabant la sèrie comarcal/territorial/nacional arriba aquesta tercera crònica. La Laura, la Berta, l'Elisenda i l'Arnau van fer cap a Salou, on els dies 8, 9, 10 i 11 d'abril es celebrava la final nacional dels campionats escolars d'enguany.

Uns 200 nens i nenes repartits en les categories benjamins, alevins, infantils i cadets varen jugar aquesta fase final, regida pel sistema suís a 7 rondes. Tota aquesta gentada, acompanyada pels delegats respectius i alguns familiars es varen instal·lar a l'hotel Vil·la Romana de Salou, on també es jugaven les partides en una sala prou gran per encabir còmodament els 100 taulers.

Els resultats globals dels jugadors del club no han estat excel·lents, però vist el nivell de tots els participants han estat prou bons. L'Arnau és el que ha aconseguit millor puntuació, amb 4 punts i quedant en la posició 18 en la categoria infantil, de 53 participants. Cal dir que, en aquesta edat, quan l'ELO ja comença a ser una mica significatiu, l'Arnau ocupava la posició 32 en el rànquing inicial. En la mateixa categoria, l'Elisenda no ha tingut un campionat massa afortunat i no ha aconseguit puntuar. En la categoria d'alevins, la Berta ha lluitat molt, tot i que al final només ha aconseguit un punt, i ha quedat 55 (en el paquet 55-56), de 56 participants i de nena ha quedat quinzena de 16. I finalment la més petita, la Laura, ha aconseguit 3 punts en el seu debut en la categoria de benjamins, quedant setena nena de catorze, 31 absoluta (en el paquet del 27 al 36) de 47 participants.

Més enllà dels resultats, cal dir que tots quatre s'ho varen passar molt bé durant els quatre dies de la competició, tant durant les partides, com en totes les hores lliures entre partides: piscina, ping-pong, jocs diversos, xerrades,... Ah! i un bon buffet lliure per tal d'anar agafant forces!

I això ha estat tot per aquest any dels campionats escolars. A veure si l'any que ve repetim l'experiència!

Dimarts, 04 abril 2006 00:00

Diàleg entre escaquistes en un fòrum

Hola companys!

M'estreno al fòrum com a forumaire, encara que hi he entrat un munt de vegades.
Però crec que faltava una veu (pot ser en falten més) dins al món escaquístic gironí.
Sí, la veu del Club d'Escacs Montgrí! i aquí som, picant pedres al Cau del Duc, i a veure si cau la torre del capdamunt del nostre Montgrí! ... perquè torres més altes han caigut, no?

Bé, anem per pams. Tinc sabut que no érem favorits a l'ascens de la primera categoria. Pot ser tenien raó. Però els resultats canten. Llevat d'un contratemps a Lloret (on vam empatar), no n'hem perdut cap. Som segons a mig punt del Guixolenc, que ens veurem les cares el proper diumenge per decidir qui s'endú el campionat. Les espases enlaire.

Avui, setena ronda: 7 a 1 contra el Blanes, i això que anàvem amb un jugador menys i amb els reserves i 20 minuts de retard per culpa del nostre mestre local!!! bé que avui jugàvem amb el cuers, però ...

Res, feina feta: tercer any consecutiu pujant de categoria. L'any vinent a Preferent.
I serà aquí, que l'històric club de Torroella veurà on són els seus límits.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Les explicacions del nou forumaire Picapedres sobre la influència de la poliorcètica en els resultats del Club d'Escacs Montgrí, mereixen ser tractats científicament.

La historiografia a l'ús, tan la nacionalista com la no-nacionalista, ens diuen que el castell de Montgrí va ser construït per ordre del Comte de Barcelona per subjugar el Comte d'Empúries. Però a mig construir l'emporità morí sense descendència, i del castell només en van quedar les parets exteriors donat que ja no calia subjugar ningú.

Aquesta és una lectura poc abellidora dels fets i que no fan cap honor al Comte de Barcelona. En realitat, a aquell Comte de Barcelona (Ramon Berenguer o Berenguer Ramon amb els pals adients) li hauríem de retre homenatge per un doble motiu:

Primer, per ser el primer barceloní que s'adonà de les potencialitats socials de tenir una segona residència a l'Empordà.

I segon, per ser el primer ésser humà que manà construir-se un loft.

Dit això, em queda per saber quina influència pot tenir una segona residència en forma de loft en el desenvolupament d'un matx escaquístic.

Esperant una resposta volgudament diligent, resto agraït a l'avançada.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Resposta a l'Albarnoyes:

Molt bé, un aprovat alt en història medieval catalana! El castell del Montgrí no pretenia ser res més que un loft de segona residència barcelonina amb piscina i tot, a ordres del compte Jaume II, nét del famós Jaume, el Conqueridor.

Però d'això fa més de 700 anys. El castell, millor dit les quatre torres i les quatre parets sense sostre, s'ha reformat, s'ha reforçat, s'ha ressituat de nou al bell mig de l'Empordà per iniciativa torroellenca. Es veu Figueres des d'allà ...

I aquí podem explicar el ressorgir del Club d'Escacs Montgrí: teníem algunes velles torres que anaven caient (o han caigut), però en refundar el club, les hem redreçat, les hem reforçat amb noves pedres. Però, ni molt menys tenim la feina acabada: continuem picant pedra (tenim una pedrera amagada) perquè encara podem enfortir més el nostre castell. I la veritat és que anem en camí de construir un veritable fortiu a Torroella ...

... jo seré el primer de creure-m'ho si derrotem diumenge vinent al líder, el Guixolenc A, però tinguent en compte que encara les parets del castell estan per enguixar ...

-------------------------------------------------------------------------------------------

Jaume II el Just, precursor del turisme rural i inventor del loft

 (O de com sortir-se per petaneres comentant un matx d'escacs)

 

Pàgina 15 de 17