En els jocs d'escacs se'n diu obertura els primers moviments de la partida. Hi ha una sèrie de regles que cal tenir present en els primers moviments i que segueixen la gran majoria de les obertures estudiades:   

1. Obrir el joc amb un dels peons centrals.   

2. Desenvolupar primer els cavalls i després els àlfils.   

3. El control del centre del tauler.   

4. No moure dues vegades la mateixa peça.   

5. No jugar innecessàriment els peons.   

6. desenvolupar les peces grans: primer els cavalls i àlfils, després torre i dama.   

7. Enrocar-se com més aviat millor.   

8. No treure la dama massa d'hora.

Actualment predominan idees com:   

1. Trobbar la millor posició de les peces segons la posició dels peons.   

2. Col·locar les peces perquè tinguin el màxim de dinamisme possible.   

3. Elasticitat màxima i no definir prematurament quina serà l'estretègia escollida.   

4. Crear estructures de peons segons les peces disponibles a cada bando.

Actualment s'han classificat les obertures segons el sistema ECO (les sigles de "Encyclopaedia of Chess Openings" en anglès), diferenciades amb 5 lletres i cada lletra numerades del 01 al 99. En teniu una extensa relació al Índex d'Obertures. Però en termes generals, i independement d'aquesta ciodificació, les obertures es classifiquen segons la tipologia que defineixen les peces, però que totes elles tenen en comú que el desellaç d'una partida d'escacs es deu en gran part als encerts o errors en aquests primers moviments. 

Tenim la següent classificació:   

1. Obertures obertes (1.e4 e5)   

2. Obertures Semiobertes (1.e4, les negres juguen diferent a 1...e5)   

3. Obertures tancades (1.d4 d5)   

4. Obertures Semitancades (1.d4, les negres juguen diferent a 1...d5)         

4.1. Sistemes Indis (1.d4 Cf6)         

4.2. Altres respostes de les negres davant 1.d4   

5. Obertures de flanc (Anglesa, Reti, Bird i fiancheto de les blanques)   

6. Obertures irregulars

Les obertures d'escacs són una part del món escaquístic molt estudiat des de fa molts anys. Però no és en l'entrada del segle XX quan l'estudi complet i profund de les obertures es pren en seriositat amb exhaustius anàlisis i contra-anàlisis. Així i tot, encara avui dia hi ha novetats. També hi ha modes, obertures que s'utilitzaven molt en temps de Capablanca o Alekhine, avui en dia han deixat pas a altres obertures, en part perquè la tria d'una o altra obertura sovint és una qüestió personal dels jugadors , en part perquè algunes obertures s'han demostrant no tant efectives o un xic aventureres ...

Dins de les obertures es defineixen uns conceptes marcant la tipologia:    

1. Defensa: concepte general d'una obertura.    

2. Gàmbit: quan hi ha una peça a ser morta i d'aquí segueix el gàmbit acceptat (si la peça finalmet es mata) o gàmbit refusat (si la peça no es mata en la jugada inmediatament posterior).    

3. Atac: quan de forma inmediata s'amenaça en atacar o bé el rei, o bé una peça important, o bé   l'estructura d'una defensa en general.   

4. Variant: és una variant d'una defensa que pren importància per si sola degut a la fama sovint donada per un jugador d'èlit, un gran mestre.   

5. Sistema: és semblant a una variant.