Dissabte 16 de desembre de 2006, 5:45 a.m. toca el despertador...Toca el despertador!

És el dia de baixar a Barcelona, per jugar en el campionat d’escacs actius organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. És el “VI Memorial García Ilundain Escacs de Base” i la Laura jugarà a la categoria sub-8. La primera ronda és a dos quarts de deu i cal matinar per ser-hi a l’hora. Afortunadament en Jordi Vidal, del club d’escacs Santa Eugènia ha organitzat un autocar cap a Barcelona i molt amablement ens han permès apuntar-nos a l’expedició (així podem anar en colla i ens estalviem el sempre pesat i car procés d’entrar a Barcelona i deixar el cotxe en algun lloc tot el dia).

Arribem sense cap problema a les Cotxeres de Sants uns 20 minuts abans de l’hora d’inici, amb temps suficient de fer una queixalada, visitar en Roca i buscar el tauler (en total eren prop de 300 nois i noies). L’ambient a les Cotxeres de Sants era fantàstic.

A les 9:30 comença  puntualment la primera ronda i el contrincant de la Laura encara no havia arribat. La Laura juga amb blanques, 1.e4 , pitja el rellotge i a esperar... esperar... esperar... Passen 20 minuts i el contrincant no ha arribat; caiguda de bandera i punt per la Laura...i morros per no haver pogut jugar.

Ara toca esperar una mica... una mica massa perquè l’organització ha permès apuntar-se gent durant la primera ronda i ara els aparellaments de la segona són més complicats. La Laura comença a queixar-se de maldecap i sembla que li puja una mica de febre (aquests maleïts canvis de temps!). Mentre es juga la segona ronda, surto a buscar una farmàcia per aconseguir una ampolla de Dalsy (òbviament no estava previst que fes falta i no em portàvem). Trobo la farmàcia i davant meu hi ha una consumidora compulsiva de medicaments: 10 minuts llargs per aconseguir el xarop. Segona parada en un caixer automàtic: 10 minuts més esperant que la persona del davant acabés tot un reguitzell de posa i treu llibretes i Euros i... pràcticament mitja horeta després torno a ser a les Cotxeres de Sants, on trobo la Laura desesperada i encara amb més mal de cap: el segon contrincant tampoc s’havia presentat! Resulta que l’havien aparellat amb el nen que tenia un bye a la primera ronda i aquest no havia vingut a jugar...

En fi... calculem la dosi de Dalsy per la Laura, se’l pren i tornem-hi que no ha estat res. Aquesta vegada els aparellaments per la tercera ronda van com una seda i ben aviat ja comença aquesta (i així va ser en tota la resta de rondes). La tercera partida la guanya i la quarta la perd. Amb 3 punts de 4 anem cap a dinar amb tota la gent del Santa Eugènia i a dos quarts de quatre comença la cinquena ronda (precedida d’un sorteig d’una dotzena de llibres d’escacs; sorteig en el que la Laura va actuar de mà innocent). La cinquena partida la guanya, però el mal de cap i la febre tornen a aparèixer i la resta de partides de la tarda les perd. Resultat final: 4 punts de 8 i primera classificada femenina.

El ritme de les rondes va ser molt bo i s’arriba al lliurament de premis abans d’hora. Es reparteixen les més de 50 copes que hi havia (per cada categoria 3 per equips, 3 per la classificació absoluta i 3 per la femenina) i cap a quarts de nou pugem a l’autocar cap a Girona... amb moltes ganes de repetir l’experiència.

I ja per acabar voldria agrair sincerament a la gent del club d’escacs Santa Eugènia per haver-nos acollit... realment són un gran grup!

Jordi Regincós

Un any més el tradicional campionat social d’escacs de Torroella de Montgrí s’ha celebrat amb una més que bona participació. Han estat quatre divendres, 3, 10, 17 i 24 de novembre, al bar-restaurant Pitu Bou, on els jugadors i aficionats d’escacs de la vila s’han tornat a retrobar. Enguany s’ha canviat el format per fer-lo més ràpid i buscant que tothom hi trobi un al·licient a la participació. S’ha jugat finalment set rondes de partides semi-ràpides de vint minuts a finish per jugador.

El campionat va ser renyit per la primera plaça entre en Gabi Pérez i en Carles Vilà fins al darrer segon de la darrera partida, ja que l’ordinador variava la classificació segons el desempat de Bulchoz. Finalment per un ajustadíssim desempat, en Gabi queda campió. Una partida de cinc minuts entre els dos, va acabar certificant la classificació final, encara que en Carles tenia una millor posició perd per temps.

Amb la presència del Sr. alcalde Carles Negre, el divendres 24 de novembre, vigília de la Fira de Torroella, s’ha fet l’acta de lliurament dels trofeus als quatre primers classificats, i a més s’ha repartit una medalla a tots els participants.

Retirada definitiva del nº1 del món dels escacs (*)

“Jo sóc un amant de la bellesa, que l’escacs es troba molt a prop a l’art i produeix una especial satisfacció estètica als jugadors. M’encanta el joc bell i inspirat que doni als aficionats als escacs una satisfacció realment estètica" (Garry Kasparov)

Garry Kasparov, nascut al 13 d’abril del 1963 a Bakú, capital d’aleshores República Soviética de Azerbaidjan, el 10 de març del 2005 anuncia la seva reirada després de guanyar el campionat de Linares per novena vegada.

>Kasparov va guanyar el Campionat Juvenil de la URSS als 13 anys. Als 17 anys, es va qualificar com a Gran Maestre Internacional i dos anys més tard es va convertir en el segon millor jugador del món. Als 21, Kasparov es va enfrontar al llegendari jugador soviètic Anatoly Karpov pel seu primer títol Mundial. Ambdós jugadors jugaren brillantment però després de 6 mesos i 48 jocs, l’enfrontament va acabar sense definició. El president de la Federació Internacional d’Escacs, Florencio Campomanes, va cancel·lar el match sense coronar a cap jugador. L’encontre es va re-empendre l’any següent, i Kasparov va vèncer a Karpov per guanyar així el seu primer Campionat Mundial de la FIDE.

Entre els anys 1984 i 1990, Kasparov es va enfrontar a Karpov cinc vegades pel campionat mundial. Després del primer torneig suspès que va permetre a Karpov retenir el títol, Kasparov el va vèncer 4 vegades seguides: a Moscou 1985 (13-11), Sant Petersburg Londres 1986 (12.5/11.5), Sevilla 1987 (12-12) y Nova York/Lion 1990 (12.5-11.5). Garry Kasparov va defensar el seu títol de forma exitosa contra del jugador anglès Nigel Short al 1993 i de nou al 1995 en derrotar al jove estel·lar i talentós de la Índia Viswanathen Anand.

El 17 de febrer del 1996, a Philadelphia, Kasparov va derrotar a la supercomputadora Deep Blue de la IBM en el sisè i final joc d’una batalla d’intel·ligències que fou considerada la prova més gran entre un home i una màquina. La raça humana havia guanyat per un marcador de 4-2. Kasparov havia demostrat un control d’estratègia molt més enllà de les aplastants tàctiques de força bruta de la màquina. Deep Blue podia calcular 100 milions de posicions per segon, però li faltava la sensibilitat necessària per apoderar-se de la subtilesa del joc posicional, segell de la vertadera maestria. El 11 de maig de 1997, en una escena diferent, una nova i millorada Deep Blue va derrotar a Kasparov en la revenja por un marcador final de 3.5 - 2.5.

Kasparov va ser desproveït del títol mundial oficial per la FIDE al 1993 en negar-se ell i el seu rival Nigel Short a jugar sota els auspicis de la federació internacional. Kasparov i Short varen jugar pel títol de l’Associació d’Escaquistes Professionals (PCA) amb el triomf del rus per 12.5 a 7.5 punts. A partir de llavors i fins l’actualitat coexisteixen dos campions mundials: el de la FIDE i el "profesional" o "clàssic". Kasparov també va perdre aquesta última corona al ser derrotat pel rus Vladimir Kranmik en un match celebrat al 2000 a Londres. Però Kasparov, malgrat que ja no ostenta cap títol mundial va seguir essent l’escaquista millor classificat segons el sistema ELO i va ser generalment reconegut com el jugador més fort de l’actualitat fins a la seva jubilació anticipada al 2005.

Actualment es troba a la primera línia de la política russa, essent el líder del Front Civil Unit, partit en què concorrerà en les eleccions generals del l’any 2008 per a assolir la presidència del Kremlin. Tota una altra història aquesta pel carismàtic escaquista ...

Els diumenges 7, 14 i 21 de maig, a doble ronda diària, s’ha celebrat el II Torneig Juvenil d’Escacs “Montgrí – Illes Medes” al magnífic emplaçament de l’Hotel Santa Anna de la població empordanesa de l’Estartit, organitzat pel Club d’Escacs Montgrí. L’alta participació amb cinquanta jugadors inscrits de diferent edat de vuit diferents clubs d’escacs, el bon ambient entre els jugadors i pares acompanyants, una millor organització, i un excel·lent i immillorable local de joc, fa no tant sols que es consolidi aquest torneig sinó que pugui anar augmentant de nivell entre les joves promeses any rera any.

Amb sorpresa final, l’Àlex Vidal del Club d’Escacs Santa Eugènia, amb només onze anys, guanya al campionat a la darrera ronda al vencedor de l’any passat i màxim favorit del torneig, l’Emili Colls, del Club d’Escacs Figueres. Una petita errada de càlcul d’un complicat final l'alfil i peons, li ha costat a l’Emili el campionat del torneig, quedant finalment en tercera posició. Amb tot, l’Emili accepta amb esportivitat la derrota i reconeix la magnífica temporada que està duent el jove Àlex. El subcampionat se l’endú l’Oriol Sànchez del Club d’Escacs Sant Sadurní, demostrant que la distància al lloc d’origen no és motiu per no fer un molt bon campionat.

El premi al millor jugador local se l’endú l’Arnau Llos, del Club d’Escacs Montgrí, fent un magnífic campionat en quedar cinquè absolut. La millor femenina recau a la Neus Gibert, del Club d’Escacs San Sadurní. També es reparteixen copes al dos millors per a sub-14, sub-12, sub-10 i sub-8, on hi hauríem de destacar entre els premiats i premiades, a la sorpressiva Júlia Muratet, del Club d’Escacs Banyoles, que va arribar a posar entre les cordes al campió final del torneig, sense oblidar a dues altres joves promeses i pel progrés que estant duent com són la Cristina Vidal i la Laura Regincós, del Santa Eugènia i del C.E.Montgrí respectivament..

Entre els participants, destacar la participació de tres jugadors del Club d’Escacs de Sant Sadurní d’Anoia, però també la màxima complicitat de les escoles d’escacs dels clubs de Figueres i Santa Eugènia de Girona per aportar el més gran nombre de jugadors. També destacar l’entusiasta participació de les noies, en ser 10 dels 50 del total, i pels magnífics resultats d’elles en què totes llevat d’una obtenen com a mínim tres punts dels sis possibles. També notar la magnífica esportivitat dels participants, on més que un renyit i disputat campionat, ha estat una festa dels escacs juvenils, per la magnífica conducte de tots els participants i per les moltes ganes que hi han posat davant del tauler de joc com per la manifesta diversió de tots ells en jugar els escacs. Al final del torneig, se’ls ha obsequiat a tothom amb una samarreta commemorativa del campionat, gentilesa de l’Ajuntament de Torroella.

Tot s’ha de dir, que la direcció de l’Hotel Santa Anna hi ha posat al màxim l’interès i les seves energies per tal que s’esdevingués un magnífic campionat, amb la màxima comoditat tant pels nens i nenes, oferint-los una piscina on banyar-se, com pels pares i acompanyants, en tenir tots els serveis de l’Hotel a disposició, i també per la preocupació constant per la bona marxa i organització del torneig. En definitiva, i sens dubte, l’any vinent repetirem l’experiència.