No ha estat un camí de roses. La primera ronda s'enfronta i guanya al campió de Lleida. La segona i tercera partida més assequibles jugant amb nens que just acaben de començar a jugar als escacs. A la quarta partida guanya a un experimentat i dur rival com l'Ivan Planella, fent una excel·lent partida i aprofitant al màxim al final amb la torre d'avantatge que posseïa. Però els nervis comença a passar factura i la cinquena ronda la guanya suportant molt mal de cap i malestar, fins al punt que surt marejat, blanc, ... En fi, que després de tres partides a la segona jornada del torneig, amb tres punts més (5 de 5 fins llavors, i situant-se líder provisional), l'Arnau es passa la tarda dormint a l'habitació.
La tercera jornada ja es preveia dura i més sabent que a la sisena ronda en el primer tauler s'enfrontava amb en Miquel Company, segon classificat i l'altra que havia fet 5 de 5 i que finalment fou el campió del torneig. Doncs la partida fou llarga (els darrers en acabar), renyida, molt ben jugada pels dos costats, però l'Arnau agafa avantatge en el mig-joc en aconseguir un alfil de més. El final, l'Arnau amb un alfil i dos peons i en Miquel amb quatre peons (tres lligats i passats!) podia passar de tot i fins i tot en Miquel veien que podia perdre va demanar taules a l'Arnau que no va acceptar. I resultà que llavors en Miquel si sabia què s'havia de fer i l'Arnau no, no va saber com havia de parar el tres peons lligats amb l'alfil i acabà abandonant.
A la setena partida, contra en Martí de la Riva (tercer classificat al final) tornava a ser una partida dura, però els nervis, les ganes de guanyar ràpid, les presses varen fer que la partida es jugués molt ràpid amb canvi de peces molt ràpid fins que l'Arnau es va trobar al final amb un cavall i una torre i uns quants peons contra dues torres i peons: en Martí va saber aprofitar la millor qualitat de la torre enfront al cavall.
Desfeta de l'Arnau, amb dues partides seguides perdudes en el moment decisiu. Malgrat tot, es recupera i amb ganes de guanyar la darrera partida la tarda del dia 21. I és així que amb poques jugades guanya la dama del rival. Però tot s'estronca quan perd la seva, seguit d'un doble de cavall a les seves dues torres ... torna el mal de cap, els nervis, demana deixar apuntar i el rival crida l'àrbitre dient que ha de continuar apuntat. Rep una falta en col·locar el rei en posició d'escac ... Però miracle! Un final de torre i dos peons per banda, l'Arnau fa un pinxo al rei amb la torre al darrera i aconsegueix la torre del rival i posteriorment fa escac i mat. 6 punts d'or! 6è classificat a la general, aconseguint medalla (els tres primers tenen copa, i els cinc següents medalla).
A la foto: L'Arnau juntament amb en Miquel Company (del Llinars i campió), Nil Garcia (del Ripollet i sots-campió), Martí de la Riva (del Foment i tercer), Guillem Campos (de l'Alt Empordà-Peralada, quart), Pol de la Torre (del Tarragona, setè), Pol Ortiz (del Tres Peons, vuitè) i Dan Clotet (del Joviat Fundació, 19è classic.)
La classificació final i els resultats es pot consultar clicant aquí.