El sacrifici és una tàctica mortal pel contrincant si realment és un sacrifici bo, ja que es troba a remolc constant del joc de l'altra que no para d'atacar fins vèncer. Quan sacrifiquem una peça, hem d'estar segurs que a curt termini hem de guanyar avanatatge, i més si sacrifiquem una torre o fins i tot una dama, aleshores hem de fet mat amb molta rapidesa o sinó estem venuts.

En el següent exemple, veiem que que el rei negre està molt indefens, i les seves peces molt mal posades. Per contra, les blanques estan molt ben posades, ben actives: àlfil i dama dominiant la diagonal gran i presionant al peó dèbil de les negres de g7, les torres actives al centre amenaçant entrar a la fila 8!

Està clar que el peó g7 és dèbil i només el protegeix el cavall de f5. Podem fer el sacrifici de torre amb Txf5, i si fa exf5 tenim mat en una amb Dxg7++. Però les negres poden no pendre la torre i protegir-se per exemple amb Tf6, però tampoc evitarà la derrota final ja que es continuaria amb Txf6 i poc després mat. És clar que el sacrifici de dama a g7 la victòria és més inmediata però s'ha de calcular bé que no hi hagi sorpreses!

En el següent exemple, és una variant de l'anterior on ara si la dama negra està millor col·locada defensant el seu rei i el peó de g7. Però així i tot no és suficient. El raonament anterior amb el sacrifici de torre veiem que la victòria de les blanques és segura.