Una tàctica molt recurrent i que sempre cal tenir present, ja sigui a l'hora de defensar-se com d'atacar, és l'enfilada. Aquesta tàctica consiteix en amenaçar una peça i al darrera en la mateixa línia hi ha una altra peça desprotegida o de major valor, i per tant quan s'aparta la primera peça amenaçada queda descoberta la segona peça que hi havi al darrera.

En escacs, una enfilada (o, de vegades, un punxó), és una maniobra tàctica que consisteix en l'atac a dues peces que es troben aliniades (en una mateixa fila, columna o diagonal), de manera similar a com passa amb la clavada. L'enfilada s'anomena de vegades clavada inversa, ja que la diferència resideix en el fet que en una enfilada, és la peça de més valor la que es troba exposada a l'atac directe del rival, i és obligada a moure's, de manera que en fer-ho exposa a l'atac una altra peça menys valuosa que era darrere, la qual podrà llavors ésser capturada. Només les peces de llarg abast, és a dir, la dama, la torre, i l'alfil serveixen per enfilar peces contràries.

Vegem-ho en un exemple: La dama negre es troba darrera el rei quan la dama blanca fa escac a e4, i per tant, quan el rei negre s'aparti inevitablament la dama blanca pendrà la dama negre i guanyant la partida, quan en teoria eren taules.

Un altre exemple, aquest cop en torres:

I un tercer exemple:

Per acabar un posició de finals de torre en què la tàctica de l¡enfila s'ensuma i fan que les blanques acabin guanyant: