user_mobilelogo

Calendari Tornejos Territorial de Girona

Tàctica

Problemes tàctics per estudiar i resoldre

Valorar aquest article
(0 vots)

A més de pensar com fer el mat de forma ràpida, cal pensar també totes les possibles defenses del contrincant. Si bé hi ha molts camins que porten el mat i més si tenim un contrincant fluixet que no veu el que li estem preperant. Però un bon jugador d'escacs és aquell que afina al màxim les jugades de tal manera que el contrincant no té marge de maniobre, és a dir, quan fem combinació de mat, les jugades del contrincant han de ser totes forçades.

Vegem un exemple:

Aquí les blanques tenen tres possibles respostes: Dh6, Df6 i Dd4. Però d'aquestes tres jugades només una és la més fina i deixa a les negres sense defensa possible. Quina és?

Doncs la jugada correcte és Df6. Tant Dh6 com Dd4, les negres tenen la mateixa resposta de defensa: f6! i així a més de tapar l'àlfil blanc de pressionar la casella g7, obre una via perquè la dama negra pugui accedir depressa a defensar el seu rei. En aquest cas, les negres fent f6 fins i tot podrien guanyar la partida tinguent avantatge de qualitat.

Valorar aquest article
(0 vots)

L'escac i mat de Murphy, és un mat de renom el patró del qual tenir present en una partida d'escacs.

Valorar aquest article
(0 vots)

El Mat de l'Òpera es dóna amb la combinació d'una torre i un àlfil, i el rei contrincant envoltat amb una estructura concreta de peons. Eln el següent exemple veiem com amb un moviment de torre fa mat al rei negre ja que no té defensa possible ni escapatòria.

Compliquem un xic més el problema. Ara cal dues jugades per fer el mat: la primera per provocar obtenir una situació sembant a l'anterior, i la segona per rematar com hem fet abans.

Dir que de la primera jugada se'n diu la tàctica de la desviació perquè per obtenir el model del primer problema cal "desviar" (o fer fora) el cavall negre que ens sobra.

Valorar aquest article
(0 vots)

Quan comencem a jugar a escacs és molt fàcil que un expert ens sorprengui guanyant en quatre jugades tant simples com les següents:

Hem de tenir clar sempre que el peó dèbil de les negres és el f7 que només és defensat pel rei! (el rei no hauria de defensar sinó ser defensat!!). Per això cal tenir present que quan surt la dama blanca a h5 ens ha de quedar clar quines són les seves intencions: pressionar al peò dèbil f7 i directament al peó acabat de sortir e5. Per això sense perdre temps primer defensem el peó e5 amb Cc6 però sense perdre de vista la debilitat del peó f7. Així que les blanques treuen el seu àlfil a c4, ara si que són dues peces majors que alhora apunten al peó dèbil de f7 i evidentment el rei es troba en escac i mat amb Dxf7. No serveix encara treure el cavall a f6, sinó que cal tapar el peó f7 de la dama amb g6. També una optativa raonable a g6 és treure la dama a e7 però després les negres queden amb l'àlfil tancat amb el conseqüent pèrdua de temps per treure'l.

Així doncs, la partida de l'atac de la dama i l'àlfil s'hauria de defensar de la següent manera:

Valorar aquest article
(0 vots)

En teoria, quan comencem un partida d'escacs, els cavalls i els àlfils tenen el mateix valor (se li donen 3 punts), però a vegades segons quina partida ens trobem veiem que un àlfil és més útil o al revés.

Per exemple, quan tenim una partida oberta, és millor un àlfil ja que corre més, abasta més quadres, i per tant arribar més depresa als quadres que vol arribar.

Per contra si la partida és tancada, l'àlfil no té maniobra, i llavors es veu la potència del cavall que si pot saltar i moure's amb més habilitat.

Valorar aquest article
(0 vots)

Quan l'avantatge en un final és mínima, és a dir, només posseim un peó de més, hem de ser molt curosos en cada una de les jugades, s'ha de jugar molt finament per tal de sorti-ne victoriós.

En aquest exemple, els dos reis estant ben situats al mig del tauler controlant l'oposició del rei contrincant. Però en una banda hi ha un desiquilibri de peons (tres contra dos). Com ho fan les blanques per guanyar?

Pàgina 3 de 4