Teoria i Problemes
Obertures
-
Portada
-
Informació
-
Teoria i problemes
- Tàctica
Tàctica
Problemes tàctics per estudiar i resoldre
El cavall és la única peça dels escacs que té un moviment un xic errant que el fa únic i misteriós, i pels que comencen a jugar escacs els costa d'assimilar-lo. Però un cop agafat la idea de com es mou el cavall i quina és la seva força, aleshores obtenim grans resultats. Si som hàbils amb els moviments de cavall podem aconseguir grans recompenses.
Un exemple és atacar al peó dèbil de f7 via g1-f3-g5 i amb el suport dde l'àlfil a c4. Si el contrincant es despista, amb Cxf7 fem forquilla (amenaça doble) a la dama (d8) i a la torre (h8).
Ara veiem un final on les blanques arriben amb unmés un cavall i per tant com a molt en teoria poden fer taules. I les negres tenen dos peons molt distants un de l'altre. A la pràtica és victòria negre o molt remotament taules, ja que el cavall només pot parar un peó. Però en el següent exemple, l'habilós cavall troba la forma de guanya! com?
Doncs les blanques s'aprofiten de la inmobilitat del rei (el punt feble de les negres) i aconsegueixen amb només dos saltets de cavall fer escac i mat!
Dos peons conectats i rei contra rei sol és partida guanyada segur. Poden coronar els dos peons, però segur sense molt d'esfoç un po és coronat a dama, i evidentment després és fàcil fer el mat. El rei solitari ha d'impedir a tota costa que els peons entrin, i si és veritat que si només fos un peó és taules segures si el rei del color del peó es troba rera aquest, amb dos peons és derrota segura.
És molt important en escacs tenir les peces ben col·locades, ja sigui de cares a la defensa ja sigui de cares a l'atac. Per una bona defensa, cal que les nostres pròpies peces estiguin cobertes unes amb les altres i que no es facin noses. De cares a l'atac cal tenir les peces ben activades, amb camp per còrrer ràpid i presionant a l'enemic al màxim.
En aquest exemple tenim dos casos ben diferents:
1) les negres estant ben defensades, i a més totes les seves peces ben activades sobretot fixem-nos amb els dos àlfils i la torre a la columne central.
2) les blanques, a més de tenir peça menys, tenen molt mal col·locat el rei (encara no ha fet enroc!) els seus alfils estant tancats i no cal dir-ho de les seves dues torres.
Aquests petits detalls fan que les negres en poques jugades sentencïin la partida de forma clara aprofitant-se clarament de les debilitats de les negres.
Una tàctica molt recurrent i que sempre cal tenir present, ja sigui a l'hora de defensar-se com d'atacar, és l'enfilada. Aquesta tàctica consiteix en amenaçar una peça i al darrera en la mateixa línia hi ha una altra peça desprotegida o de major valor, i per tant quan s'aparta la primera peça amenaçada queda descoberta la segona peça que hi havi al darrera.
En escacs, una enfilada (o, de vegades, un punxó), és una maniobra tàctica que consisteix en l'atac a dues peces que es troben aliniades (en una mateixa fila, columna o diagonal), de manera similar a com passa amb la clavada. L'enfilada s'anomena de vegades clavada inversa, ja que la diferència resideix en el fet que en una enfilada, és la peça de més valor la que es troba exposada a l'atac directe del rival, i és obligada a moure's, de manera que en fer-ho exposa a l'atac una altra peça menys valuosa que era darrere, la qual podrà llavors ésser capturada. Només les peces de llarg abast, és a dir, la dama, la torre, i l'alfil serveixen per enfilar peces contràries.
Vegem-ho en un exemple: La dama negre es troba darrera el rei quan la dama blanca fa escac a e4, i per tant, quan el rei negre s'aparti inevitablament la dama blanca pendrà la dama negre i guanyant la partida, quan en teoria eren taules.
Un altre exemple, aquest cop en torres:
I un tercer exemple:
Per acabar un posició de finals de torre en què la tàctica de l¡enfila s'ensuma i fan que les blanques acabin guanyant:
Una clavada és un moviment que força una de les peces del rival a quedar-se al lloc on és, perquè si es mogués, exposaria a atac una peça més valuosa que es troba darrere. De vegades, les peces clavades no es poden moure en absolut, cosa que passa quan la peça que hi ha al darrera és el rei. Només els alfils, torres, i dames poden clavar altres peces, perquè són les que es poden moure més d'una casella en línia recta.
Un exemple senzill. En el següent diagrama sembla que les negres estant apunt de fer escac i mat amb De1. Però resulta que les blanques no només defensen l'atac inminent de les negres sinó que a més aconsegueixen capgirar la partida al seu favor.
En el següent exemle hi tenim una dobla clavada: la torre negre de d7 i el cavall negre de f6 estant inmobiltzats. Això ho poden aprofitar les blanques per fer un atac mortal. Com?
La iniciativa en els escacs és de vital importància. Qui porta la iniciativa en la partida, té el control del joc i per tant màxima possibilitat en fer-se amb la victòria.
Les peces blanques pel fet de començar primer la partida d'escacs, sempre s'ha dit que tenen la iniciativa inicial, però avui dia es dia també que en 10 o 12 jugades les negres igualen si juguen correctament.
Vegem però un exemple en què les blanques a més de la iniciativa inicial que tenen, entreguen dos peons per marcar encara més la iniciativa i control total del centre de joc i a tir per fer en qualsevol moment un bon ensurt.
Està clar que després de que les blanques fan 6. Axb2 les negres han de vigilar molt cada un dels seus moviments, les diagonals ben obertes dels àlfils de les blanques són realment perilloses! Després els salts de cavalls amb tant de camp acaben de fer la resta de la feina per estarbonir les negres.
Més...
Els peons tenen la funció de defensa. La seva posició determina molt sovint el grau de feblesa o fortalesa de la defensa. Però també els peons poden crear certes trampes, com les tela-aranyes, atrapant peces majors. Sovint tenim oportunitats de capturar peons indefensos .... però compte! poden estar enverinats!! Capturar un peò sense analitzar-ho tot pot sortir car.
En el següent exemple, si l'àfil pren a h7 o el cavall pren a a7, aleshores queden atrapades per l'estructura de peons.
Si blanques juguen: 1. Axh7 g6 i l'àlfil no té escapatòria
Si negres juguen: 1. ... Cxa7 2. c6 i cavall no té escapatòria
També podem tancar peces majors com la torre o la dama. A continuació vegem com la torre menja un peó "enverinat" i queda atrapada:
Negres juguen: 1. ... Txb2 2. Ab6 Tc8 3. 0-0-0 i la torre ara és greument amanaçada pel rei.
I per últim vegem com la dama també queda atrapada en una variant de la defensa francesa si es menja el peó enverinat de b2:
Si negres juguen: 1. ... Dxb2 2. Ca4 i la dama no té escapatòria!!
Un profund coneixement de les posicions típiques d'escac i mat, fa que la més complicada combinació de moviment i fins i tot sacrificis per arribar a aquesta posició, sigui fàcil de veure. És a dir, l'escaquista que coneix la posició del mat típic, sap què ha de fer per aconseguir arribar a la posició desitjada.
Vegem per començar aquest mat típic de dama i cavall:
Ara posem algunes peces més en el tauler, situant-nos uns moviments abans de la posició que acabem de veure.
Com que coneixem la posició del matl de Dama i Cavall, no ens portarà molt temps trobar la combinació per arribar al mat.
1.- Tc6 …..
Aquest moviment aconsegueix que la Dama deixi de protegir el cavall de f6, alhora que aclareix la diagonal de b1-h7.
2.- ….. dxc6.
3.- Cxf6+ Rh8.
4.- Dxh7++.
Un bon escaquista analitza a fons les combinacions de mat, i la solució sorgeix sovint ... ¡Fent marxa enrere!: En primer lloc coneixíem la posició del mat típic de la dama i cavall. Vegem que només el cavall de f6 ho impedeix, per això ens fixem en aquest cavall i trobem la manera de treure'l del mig. Ens adonem que si apartem o bloquem la peça defensora (dama negra) ja no ens queda res més sinó que executar la combinació final de tres jugades.