Dissabte 16 de desembre de 2006, 5:45 a.m. toca el despertador...Toca el despertador!

És el dia de baixar a Barcelona, per jugar en el campionat d’escacs actius organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. És el “VI Memorial García Ilundain Escacs de Base” i la Laura jugarà a la categoria sub-8. La primera ronda és a dos quarts de deu i cal matinar per ser-hi a l’hora. Afortunadament en Jordi Vidal, del club d’escacs Santa Eugènia ha organitzat un autocar cap a Barcelona i molt amablement ens han permès apuntar-nos a l’expedició (així podem anar en colla i ens estalviem el sempre pesat i car procés d’entrar a Barcelona i deixar el cotxe en algun lloc tot el dia).

Arribem sense cap problema a les Cotxeres de Sants uns 20 minuts abans de l’hora d’inici, amb temps suficient de fer una queixalada, visitar en Roca i buscar el tauler (en total eren prop de 300 nois i noies). L’ambient a les Cotxeres de Sants era fantàstic.

A les 9:30 comença  puntualment la primera ronda i el contrincant de la Laura encara no havia arribat. La Laura juga amb blanques, 1.e4 , pitja el rellotge i a esperar... esperar... esperar... Passen 20 minuts i el contrincant no ha arribat; caiguda de bandera i punt per la Laura...i morros per no haver pogut jugar.

Ara toca esperar una mica... una mica massa perquè l’organització ha permès apuntar-se gent durant la primera ronda i ara els aparellaments de la segona són més complicats. La Laura comença a queixar-se de maldecap i sembla que li puja una mica de febre (aquests maleïts canvis de temps!). Mentre es juga la segona ronda, surto a buscar una farmàcia per aconseguir una ampolla de Dalsy (òbviament no estava previst que fes falta i no em portàvem). Trobo la farmàcia i davant meu hi ha una consumidora compulsiva de medicaments: 10 minuts llargs per aconseguir el xarop. Segona parada en un caixer automàtic: 10 minuts més esperant que la persona del davant acabés tot un reguitzell de posa i treu llibretes i Euros i... pràcticament mitja horeta després torno a ser a les Cotxeres de Sants, on trobo la Laura desesperada i encara amb més mal de cap: el segon contrincant tampoc s’havia presentat! Resulta que l’havien aparellat amb el nen que tenia un bye a la primera ronda i aquest no havia vingut a jugar...

En fi... calculem la dosi de Dalsy per la Laura, se’l pren i tornem-hi que no ha estat res. Aquesta vegada els aparellaments per la tercera ronda van com una seda i ben aviat ja comença aquesta (i així va ser en tota la resta de rondes). La tercera partida la guanya i la quarta la perd. Amb 3 punts de 4 anem cap a dinar amb tota la gent del Santa Eugènia i a dos quarts de quatre comença la cinquena ronda (precedida d’un sorteig d’una dotzena de llibres d’escacs; sorteig en el que la Laura va actuar de mà innocent). La cinquena partida la guanya, però el mal de cap i la febre tornen a aparèixer i la resta de partides de la tarda les perd. Resultat final: 4 punts de 8 i primera classificada femenina.

El ritme de les rondes va ser molt bo i s’arriba al lliurament de premis abans d’hora. Es reparteixen les més de 50 copes que hi havia (per cada categoria 3 per equips, 3 per la classificació absoluta i 3 per la femenina) i cap a quarts de nou pugem a l’autocar cap a Girona... amb moltes ganes de repetir l’experiència.

I ja per acabar voldria agrair sincerament a la gent del club d’escacs Santa Eugènia per haver-nos acollit... realment són un gran grup!

Jordi Regincós