Hola companys!

M'estreno al fòrum com a forumaire, encara que hi he entrat un munt de vegades.
Però crec que faltava una veu (pot ser en falten més) dins al món escaquístic gironí.
Sí, la veu del Club d'Escacs Montgrí! i aquí som, picant pedres al Cau del Duc, i a veure si cau la torre del capdamunt del nostre Montgrí! ... perquè torres més altes han caigut, no?

Bé, anem per pams. Tinc sabut que no érem favorits a l'ascens de la primera categoria. Pot ser tenien raó. Però els resultats canten. Llevat d'un contratemps a Lloret (on vam empatar), no n'hem perdut cap. Som segons a mig punt del Guixolenc, que ens veurem les cares el proper diumenge per decidir qui s'endú el campionat. Les espases enlaire.

Avui, setena ronda: 7 a 1 contra el Blanes, i això que anàvem amb un jugador menys i amb els reserves i 20 minuts de retard per culpa del nostre mestre local!!! bé que avui jugàvem amb el cuers, però ...

Res, feina feta: tercer any consecutiu pujant de categoria. L'any vinent a Preferent.
I serà aquí, que l'històric club de Torroella veurà on són els seus límits.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Les explicacions del nou forumaire Picapedres sobre la influència de la poliorcètica en els resultats del Club d'Escacs Montgrí, mereixen ser tractats científicament.

La historiografia a l'ús, tan la nacionalista com la no-nacionalista, ens diuen que el castell de Montgrí va ser construït per ordre del Comte de Barcelona per subjugar el Comte d'Empúries. Però a mig construir l'emporità morí sense descendència, i del castell només en van quedar les parets exteriors donat que ja no calia subjugar ningú.

Aquesta és una lectura poc abellidora dels fets i que no fan cap honor al Comte de Barcelona. En realitat, a aquell Comte de Barcelona (Ramon Berenguer o Berenguer Ramon amb els pals adients) li hauríem de retre homenatge per un doble motiu:

Primer, per ser el primer barceloní que s'adonà de les potencialitats socials de tenir una segona residència a l'Empordà.

I segon, per ser el primer ésser humà que manà construir-se un loft.

Dit això, em queda per saber quina influència pot tenir una segona residència en forma de loft en el desenvolupament d'un matx escaquístic.

Esperant una resposta volgudament diligent, resto agraït a l'avançada.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Resposta a l'Albarnoyes:

Molt bé, un aprovat alt en història medieval catalana! El castell del Montgrí no pretenia ser res més que un loft de segona residència barcelonina amb piscina i tot, a ordres del compte Jaume II, nét del famós Jaume, el Conqueridor.

Però d'això fa més de 700 anys. El castell, millor dit les quatre torres i les quatre parets sense sostre, s'ha reformat, s'ha reforçat, s'ha ressituat de nou al bell mig de l'Empordà per iniciativa torroellenca. Es veu Figueres des d'allà ...

I aquí podem explicar el ressorgir del Club d'Escacs Montgrí: teníem algunes velles torres que anaven caient (o han caigut), però en refundar el club, les hem redreçat, les hem reforçat amb noves pedres. Però, ni molt menys tenim la feina acabada: continuem picant pedra (tenim una pedrera amagada) perquè encara podem enfortir més el nostre castell. I la veritat és que anem en camí de construir un veritable fortiu a Torroella ...

... jo seré el primer de creure-m'ho si derrotem diumenge vinent al líder, el Guixolenc A, però tinguent en compte que encara les parets del castell estan per enguixar ...

-------------------------------------------------------------------------------------------

Jaume II el Just, precursor del turisme rural i inventor del loft

 (O de com sortir-se per petaneres comentant un matx d'escacs)